1 1 f. [LC] Acció d'atraure; l'efecte. L'atracció que ell exerceix sobre tots els qui el tracten. 1 2 f. [LC] Atractiu 2 . 2 1 f. [LC] [JE] Número solt de cant, ball, acrobatisme, etc., que figura en el programa d'una sessió teatral, cinematogràfica, de circ, etc. 2 2 [JE] atracció de fira Giny o joc que serveix de diversió. 3 f. [FIF] En fís., força que actua sobre les partícules de la matèria tendint a ajuntar-les i oposant-se a llur separació. Atracció molecular. Atracció magnètica. Atracció universal. 4 1 f. [FL] Fenomen pel qual, en una oració, un mot té tendència a ésser assimilat morfològicament a un altre, quan tots dos tenen una relació sintàctica. L'atracció del relatiu en grec. 4 2 f. [FL] Fenomen pel qual, en una oració, un element d'una estructura subordinada és atret per un element de l'estructura subordinant. L'atracció del clític en català. 4 3 [FL] atracció paronímica Etimologia popular.
